L'assetjament escolar amenaça gairebé un 2% dels nens espanyols
El fet que les escoles estiguin apareixent més sovint a les pàgines d'esdeveniments dels diaris, que a la secció d'educació i cultura, està preocupant seriosament tots els membres de la comunitat educativa. En efecte, els episodis de violència als centres escolars semblen tenir una gran capacitat per atraure l'atenció pública i causar «alarma social».
El tràgic succés protagonitzat per Jokin, un alumne de Secundària de 14 anys que es va llançar des de la muralla d'un poble de Guipúscoa al veure's contra les cordes, ha tret a la palestra la necessitat de prevenir i evitar la violència a l'escola. En aquest cas, un grup d'iguals, concretament un altre grup d'estudiants que se'n reien i li feien literalment «la vida impossible», va acabar amb la seva vida sense que ningú ho pogués evitar.
El seu suïcidi, ha fet que d'alguna manera, tots fem un examen de consciència dolorós davant d'un fenomen que no és nou, i que porten molts dels nostres alumnes des de fa molts anys i que mereix una reflexió col·lectiva i un programa educatiu anti-bullying urgent.
És obvi que els professors són la clau per al canvi. Si es pot sensibilitzar els nostres professors sobre els efectes perjudicials dels comportaments d'intimidació, les generacions futures de nens i pares serà sensibilitzada. El nen d'avui és el pare de demà i amb la formació adequada tots podrem aconseguir una societat on l'assetjament escolar passi a ser una excepció.
Per això aquesta informació que esperem sigui el més útil i enriquidora per a tothom.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=BkxpyX0iQm8[/youtube]
Maria 14 anys. Víctima del bullying.
Això és una cosa que va escriure una noia de 14 anys. És només una mostra. Igual que ella, milers de nens pateixen en aquesta societat això que alguns diuen que és «cosa de nens». Ella expressa millor que ningú allò que se sent quan un dels nostres fills, dels nostres nens, és víctima del bullying, de l'assetjament escolar.
Ideixar anar és el corrent, et persegueix, t'amenaça. M'insultarà sota casa meva. Em va empènyer, em van agafar entre dos. Al principi no em vaig llepar, em treien les sabates, les tiraven, la motxilla. Em va demanar rotllo i vaig dir que no. Un cop entri nel i altre van voler baixar-me els pantalons, a l'autobús. El conductor passava de tot. Jo terroritzada. Ho vaig explicar a la meva mare. Em segueix dient, t'amargaré la vida, et mataré. Jo passo, intento fer com que no m'importa. Vaig deixar d'anar a l'autobús. Penso cada nit, demà que em farà. Una humiliació, no es posa la gent de part meva perquè tenen por. Un dia em va llençar un colom mort i caca de gos. I pedres, moltes em va llençar. Vaig tenir moltes ganes de «desaparèixer», per no aguantar-ho. De debò. No veia cap altra sortida. Se m'ajunta tot. Això i les notes són la preocupació més gran de la meva vida. Tinc un 5% d'esperança que no hagi de patir més, perquè és pitjor que un càncer i que aprovi l'any que ve, que tiri endavant i que vingui aquest somriure a mi, perquè torni a ser feliç i no miri les coses dolentes de la vida sinó les bones.
Perquè totes les Marias recuperin el somriure, estar informats tots, pares, educadors, la societat sencera.és absolutament imprescindible.
Què és l'assetjament escolar?
Quan parlem d'“assetjament escolar” ens estem referint a situacions en què un o més alumnes persegueixen i intimiden un altre o una altra —víctima— a través d'insults, rumors, vexacions, aïllament social, malnoms, agressions físiques, amenaces i coaccions… podent desenvolupar-se al llarg de mesos i fins i tot anys, sent les seves conseqüències espectadors i per al propi agressor o agressora.
Per referir-se a aquestes situacions d'assetjament, intimidació i victimització entre iguals, a la literatura especialitzada és freqüent trobar també el terme anglès “bullying”. Per tant, ens referim al mateix quan parlem d'assetjament escolar, maltractament entre iguals o “bullying”.
El primer a definir aquest fenomen va ser Dan Olweus, professor de psicologia de la Universitat de Bergen (Noruega 1998), per a qui la victimització o “maltractament per abús entre iguals”, és una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza l'alumne o alumna contra un altre o una altra, que elegeix com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció, negativa i intencionada, situa les víctimes en posicions de què difícilment poden sortir pels seus propis mitjans. La continuïtat d'aquestes “relacions” provoca en les víctimes efectes clarament negatius: descens en la seva autoestima, estats d'ansietat i fins i tot quadres depressius, cosa que en dificulta la integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges.
No es pot qualificar d'assetjament escolar o “bullying” situacions en què un alumne o alumna es fica amb un altre de forma amistosa o com a joc. Tampoc quan dos estudiants a un mateix nivell discuteixen, tenen una disputa o es barallen. Elements presents a l'assetjament escolar o “bullying”:
- Desig inicial obsessiu i no inhibit d'infligir dany, dirigit contra algú indefens/a.
- El desig es materialitza en una acció. Algú resulta danyat/da. La intensitat i la gravetat del dany depenen de la vulnerabilitat de les persones.
- El maltractament es dirigeix contra algú menys poderós/a, ja sigui perquè hi ha desigualtat física o psicològica entre víctimes i actors, o bé perquè aquests últims actuen en grup.
- El maltractament no té justificació.- Té lloc de manera reiterada. Aquesta expectativa de repetició interminable per part de la víctima és allò que li dóna la seva naturalesa opressiva i temible
- Es produeix amb plaer manifest. L'agressor/a gaudeix amb la submissió de la persona més feble.
Fonts:
- BULLYING ASSETJAMENT ESCOLAR – GUIA PER ENTENDRE I PREVENIR EN FENOMEN DE LA VIOLÈNCIA. SERRAT, ROSA
- Assetjament escolar No!, Duval, Stéphanie
- http://www.psicologoinfantil.com
- http://www.acosomoral.org/pdf/guia_acoso.pdf