En moltes situacions (el supermecat, quan som a casa, al parc…) els nostres fills mostren problemes de conducta i moltes vegades molts pares arriben a pensar que estan fent alguna cosa malament, ja que a tots els papes els funciona menys a ells. També solen sentir-se desafortunats, a altres pares els funciona menys a ells.
Un dels problemes de conducta més comuns són les rebequeries, crits i plors, que generalment es manifesta per cridar l'atenció dels pares, gent gran, companys o amics que són al seu voltant.
De vegades els pares no saben com actuar per controlar la situació, reaccionen de manera espontània i no sempre ajuda a millorar el conflicte, és més moltes vegades poden arribar a reforçar la conducta que volen eliminar.
Per aquesta raó és convenient buscar moment per reflexionar sobre el que ha passat, analitzant quines són les causes que ho han ocasionat i quines són les conseqüències obtingudes.
En primer lloc, reflexionarem si el nostre fill té un caràcter determinat que afavoreixi l'aparició de conductes inadequades. En cas positiu ens dotarem d'una bona dosi de paciència i amb les pautes adequades, una gran força de voluntat i molt d'autocontrol, evitant així alterar-nos i perdre els papers. Cal acceptar que el nostre fill, no és com el fill desitjat dels anuncis, però ho pot arribar a ser.
També hem de tenir present que de vegades la conducta no desitjada apareix pel fet que el nostre fill encara no ha après a tolerar la frustració i quan li portem la contrària, davant de situacions negatives es bloqueja i s'entesta en aquest comportament.
En segon lloc, hem de tenir prevista una estratègia prèvia, evitant la improvisació de respostes sobre la marxa, en funció del nostre estat d'anim que la majoria de vegades l'empitjora.
En tercer lloc, l'estratègia prèvia ha d'estar consensuada pels dos progenitors.
QUÈ PODEM FER ELS PARES PER DAVANT UNA SITUACIÓ CONFLICTIVA?
1- Cal intentar distreure'l de la situació que ha provocat el conflicte.
2- Fer cas només dels comportaments adequats, la resta de manifestacions deuen ignorar-se amb absoluta indiferència.
3- Cal prevenir la situació, explicant-li què és el que s'espera del seu comportament, la indicació es farà de manera assertiva i mantenint-se distant, evitant que els instints ens juguin una mala passada.
4- Mai no s'ha de prendre com una cosa personal (ho fa aposta per enfadar-me), tampoc no l'haurem d'etiquetar (serà polsós aquest nen), ens haurem de concentrar únicament en modificar la conducta inadequada.
COM ACTUAR DAVANT UNA RABIETA.
És fonamental evitar que el nen aconsegueixi el propòsit de la rebequeria, ja que si per fer-lo callar li comprem alguna cosa o accedim al que demana, predirà que per aconseguir el que desitja és necessari muntar l'espectacle.
El que hem de fer és el següent:
1. L'extinció de la Conducta: mentre duri la rebequeria cal evitar dirigir-li l'atenció. No ens hem de deixar portar per la compassió i cedir davant del nen.
El més probable és que quan comenci a ignorar la seva conducta augmenti la intensitat de la rebequeria, (plorés més fort, augmentaran les rebequeries, els crits…) .Però tranquil, sobretot no cedeixi a la rebequeria. Si actua sistemàticament ignorant la rebequeria a poc a poc anirà desapareixent.
2. Temps fora o racó de Pensar: Haurem d'explicar-li prèviament que li passarà quan el seu comportament sigui inadequat.
A continuació triarem un lloc neutre que no sigui gratificant i que no es pot entretenir (el passadís, el rebedor), mai triarem la seva habitació o el menjador ja que segurament tingui estímuls amb què es pugui entretenir. Deu identificar aquest racó com un lloc per pensar i aprendre a calmar-se.
Un cop triat el racó de pensar, el deixarem aií (mai més de cinc minuts) i dedicarem la seva atenció breument amb un missatge curt» sabem que tu ho pots fer millor, el papes t'estimen molt i t'han d'ensenyar a comportar-te bé, quan et calmi sortiràs i parlarem. El que és recomanable és un minut per any. Aquest temps comencés a comptar-se després que el nen deixi de plorar, mentre plorin ho continuarem ignorant. Això és molt important, ja que li permetem anar-se'n del racó de pensar abans que deixi de plorar, pensar que per aconseguir anar-se'n del racó deu muntar l'espectacle.
3. Ajudar-lo a modelar la conducta: Reforcem el nostre fill cada vegada que reaccioni sense rebequeries, felicitant-lo quan el comportament sigui l'adequat. D'aquesta manera estem fent veure que està reaccionant bé davant d'una situació de frustració.
Finalment comentar-vos que és important ensenyar conductes apropiades davant la frustració, com somriure abans d'enfadar-se, pronunciar frases positives, ensenyar-li a respirar,…. I, quan li podem ensenyar? Doncs a través del joc